Act_9 L'obervació tónico-postural

ACTIVITAT 9. L'OBSERVACIÓ TÓNICO- POSTURAL

 

IMATGE 1

A la imatge podem veure a una nena amb una bol a la mà, i sembla que el vol emplenar.

Podem veure que on viu l'infant el nivell econòmic es baix.

L'infant va a omplir el bol d'aigua a una font.

podem veure que la nena és manté perfectament dreta, sense ajuda de cap persona ni objecte, llavors podem dir que el seu equilibri, és estàtic ja el té assolit.

La lateralitat, encara no la té definida del tot, ja que no es defineix fins que siguin més grans, però podem veure que utilitza la mà dreta, que és amb la que subjecta el bol.

La prensió amb la pinça inferior i superior la té assolida. També podem observar que pot sostenir el bol sense que li caigui.

Crec que té uns 3 anys, ja que s'aguanta perfectament dreta, pot caminar, i agafar objectes amb facilitat amb la mà.

IMATGE 2:

A la imatge podem observar que el nen està jugant en un parc i és mostra content. La joguina que utilitza són peces de construcció.

El nen està acotxat i les dues mans les té ocupades, ja que està jugant amb les peces.

Podem dir que té assolida la prensió inferior i superior, ja que pot agafar la joguina amb tota la mà, i també si vol amb els dits.

El seu equilibri podem dir que és estàtic ja el té assolit, ja que és pot mantindre acotxat sense que és caigui cap als costats i tampoc s'agafa en cap lloc.

La lateralitat, encara no la té definida del tot, ja que no es defineix fins que siguin més grans, però tampoc podem veure quina mà utilitza més ja que en aquesta foto utilitza les dos.

Crec que el nen té uns 18 mesos, ja que camina, i és manté acotxat sense caure i no necessita ajuda.

 

IMATGE 3

A la foto podem veure un nen assentat al terra i mirant un conte, és mostra content .Està assentat i amb la mà dreta està assenyalant el dibuix del conte. El tronc i el cap el manté recte i mirant cap abaix, ja que està mirant el conte.

De l'equilibri podem dir que és estàtic i el té assolit, ja que és manté perfectament assentat.

La seva lateralitat encara no la té assolida però podem veure que li predomina la mà dreta.

La seva prensió podem dir que fa la pinça inferior i la superior la té assolida, podria agafar perfectament una joguina entre el polze i el menovell i podria agafar una joguina molt petita entre el polze i l'índex.

Crec que té uns 15 mesos, ja que és pot aixecar sol i caminar.

Activitats espai-temps video

LA PILOTA ROTANT

L'activitat per a un infant de 6 mesos per l'escola seria la següent:

Agafariem una pilota infable, per exemple de platja, i posaríam al infant damunt d'ella.

Colocarem al nen al costat de la pilota i des de l'altre costat i subjectant-lo molt bé, per a que no se caigui, el coloquem damunt de la pilota. Finalment li farem moviments: cap al davant, enrere, dreta, esquerra....

És a dir, treballarem el concepte d' equilibri i d'espai, ja que el nen començara a tenir noció de l'espai.

L'objectiu d'aquesta activitat és el següent:

- Percebre la noció de l'espai

BALANCEIG PER L'AIRE

L'activitat per a un infant de 6 mesos a casa seria la següent:

Agafariam a l'infant en braços, i l'elevariam una mica per l'aire, agafant-lo molt fort, per a que no caigui. A continuació el balancejariam d'un costat a l'altre.

L'objectiu d'aquesta activitat és el següent:

-  Aprendre a orientar-se en l'espai

act_8

En l'activitat 8 em mantenc amb el que he posat, ja que totes del meu grup mes o menys hem coincidit
amb les edats, per lo tant no he de canviar res, ho deixo igual.

Activitat_5

                                                   

                                      L’ESPAI

L’evolució de l’estructuració espacial es desenvolupa en quatre fases:

1. De 0 a 4 mesos : El nadó sembla que del món exterior tant sols tingui percepcions sensorials parcials, instantànies que no es diferencien. Aquests espais sensorials reposen sobre les pràctiques maternes:

L’espai visual correspon a les impressions visuals del moment. A partir del segon mes la cara humana es transforma en un objecte visual privilegiat que l’infant prefereix a qualsevol altre.

L’espai tàctil està constituït pels estímuls que el nadó rep a través de la pell quan toca i és tocat.

La boca amb l’experiència de la mamada és molt activa en la percepció de l’espai.

L’olfacte molt desenvolupat en el nadó li permet descobrir espais olfactius ja familiars.

2. De 4 mesos a 2 anys

L’evolució postura-motricitat que porta l’infant des de la posició estirada a la marxa autònoma, del reflex de graping a la coordinació viso-manual, participa en la construcció de l’espai.

Les percepcions que té l’infant de l’espai estan directament lligades a les seves pròpies

experiències, les manipulacions, les accions.

Entre els 4 i els 9 mesos es troba en l’estadi de la prensió de les coses vistes.

● La constància de les formes: cap als 7-8 mesos, l’infant reconeix el biberó fins i tot si aquest

es presenta girat del revés i tant sols pot veure una part de la tetina.

● La constància de les mides (s’inicia als 6 mesos aproximadament): És capaç de percebre la

mida d’un objecte igual, independentment de que el miri de lluny o de prop.

Cap als 9 mesos comença la constitució de la permanència de l’objecte: L’infant busca l’objecte que acaba de desaparèixer davant seu.

Als 18 o 24 mesos quan l’infant adquireix la representació del desplaçaments invisibles de l’objecte.

Entre els 9 i els 12 mesos el seu interès es centra en la trajectòria que segueixen els objectes que llença quan juga.

De 2 a 7 anys: És el pas de l’espai perceptiu a l’espai representatiu. L’infant descobreix l’espai establint relacions topològiques.

Després dels 7 anys.: L’infant accedeix a l’espai representatiu, deixarà de percebre l’espai en funció de la seva pròpia posició.

                                                               EL  TEMPS

L’espai i el temps constitueixen un tot indissociable que tant sols es pot aïllar mitjançant l’abstracció.

La vivència del temps està molt lligat a la vivència de l’espai, ja que el temps és la durada que separa dues percepcions espacials successives.

És un concepte molt abstracte, la construcció del temps no es percep pels sentits, no es veu ni es toca.

Tant sols es perceben els moviments, les accions, la velocitat, el ritme, els fets.

El temps és duració, ordre i successió de les coses, fets....

Per l’estructuració temporal és necesaria l’organització d’aquests tres aspectes. Com diu Fraisse , en la relació temporal es poden analitzar dos aspectes, el qualitatiu, i el quantitatiu.

L’estructuració temporal és l’organització que permet a l’ésser humà inscriure els seus actes, la seva vida, la seva història en un moviment continu segons les característiques següents:

- L’ordre i la successió

- La durada

- L’interval

-La rapidesa

- La periodicitat

- La irreversibilitat

- El ritme

L'estructuració del temps es realitza en tres nivells:

1. La fase sensoriomotora entre els 0 i 2 anys: El temps que passa fen alguna cosa, es el temps viscut

2. Fase representativa: passa del temps subjectiu al objectiu. És la capacitat d'organitzar i de representar les accions en un temps objectiu, per mitjà de senyals codificades. L'infant adquireix la capacitat d'estructurar objectivament el temps a partir dels 7 o 8 anys.

Entre els 2 i 7 anys es realitza el pas entre el temps viscut i el temps representat, i del temps subjectiu al objectiu.

2 anys:  saben la paraula “aviat”

3 anys: saben la paraula “demà”

4 anys: diferencien mati,migdia ,nit..

5-6 anys: organitzen les seves accions en un temps objectiu.

3. A partir dels 7 anys l'infant  es situa en el temps objectiu i organitza les accions en aquest  temps

Activitat_8

                            ACTIVITAT 8 : OBSERVACIÓ TÓNICO-POSTURAL 

 

                           IMATGE 1

El nen es troba davant d’un ordinador, i sembla que estigui investigant sobre el que té al davant. Esta assegut sense recolzar-se en cap lloc. Crec que encara no camina però si es recolzés en algun lloc s’aguantaria tot sol, li faltaria poquet per caminar.

Se li veu content, i a l’hora de posar-lo sentat no es cau cap als costats, ja té equilibri , que el definiríem dinàmic. El cap el manté recte.

Pel que fa a la lateralitat encara no està definida, ja que fins als 7 anys no es sap, però encara i així podem dir que potser la mà que fa anar és la dreta.

Crec que ja pot fer la pinça inferior i superior. Domina la hipertonia.

Pel que fa al to podem dir que es el to definint.

Encara porta bolquer.

L’infant que apareix a la fotografia penso que té entre 9 – 11 mesos.

 

                                                                                                   IMATGE 2

La nena de la fotografia apareix acotxada observant l’herba, i ho fa ella sola, sense ajuda de ningú i sense recolzar-se a cap lloc.

Pel que fa al seu equilibri podem dir que és estàtic ja que es pot  aixecar i acotxar tota sola, camina sense l’ajuda de ningú.

Pel que fa a la prensió podrà fer la pinça inferior.

Una de les funcions del seu to muscular seria que és la base de l'equilibri, la evolució del seu to és ràpida i massiva.

Pel que fa a l’etapa del gargot és troba a l’etapa del gargot desordenat Crec que la nena té uns 12- 14 mesos. 

                          IMATGE 3

A la fotografia apareix un nen que està sentat molt concentrat dibuixant o pintant. El podem veure que no utilitza cap cadira amb respatller, la seva esquena es  manté recta i el cap també.

Pel que fa a l’equilibri podem dir que pot fer: caminar i asseure’s sol, cops de peu, flexionar les cames, pujar i baixar escales etc.

Si parlem de la seva prensió, podem dir, que pot fer la pinça inferior i la superior, ja que pot llençar objectes, cordar-se i descordar-se sabates i botons, vestir-se sol...

Del seu to muscular podem dir que l'infant podria relaxar voluntàriament la tensió muscular.

Pel que fa a l’etapa del gargot és troba a l’etapa preesquemàtica.

Aquest nen crec que pot tenir uns 4 anys.