sábado, 9 de abril de 2011

activitat_8 Fites del desenvolup. cognitiu ( part individual)


Estadi sensoriomotor de 0-2 anys:

ELS PROCESSOS D'ASSIMILACIÓ I ADAPTACIÓ EN L'INFANT


Destacaré 10 aspectes que crec que són més importants de Piaget:

1.Assimilació: els objectes de l'exterior s'incorporen a l'estructura mental a través dels sentits i de les accions. Piaget reconeix 3 classes:
  • La reproductora
  • De reconeixement
  • Generalitzadora

Acomodació: l'infant modifica els seus esquemes adequant-los a nous objectes i situacions.

SUBESTADIS DE LA INTEL·LIGÈNCIA SENSORIOMOTRIU
2. El subestadi de 0 a 1 mes, denominat de “exercici dels reflexos”.
Podem trobar :
  • El reflex de succió.
  • El reflex pupil·lar.
  • Sensacions visuals, acústiques, tàctils i gustatives, sense coordinació intersensorial.
3. El subestadi de 1 a 4 mesos, denominat de primeres adaptacions sensoriomotrius i reacció circular primària. (RCP)
És el moment de les primeres accions, preparen la intel·ligència
L'infant efectua reaccions circulars, que són accions centrades en el seu propi cos.
No hi ha permanència de l'objecte , però ja manté la mirada.

4. Subestadi de 4 a 8 mesos,
Reacció circular secundària prolonguen directament les RCD i tendeixen a les repeticions d'esquemes coneguts aplicats al món exterior.
El nadó, quan se li presenta un espectacle interessant sobre el que no actua directament, intenta fer-lo durar mitjançant reaccions circulars.
No hi ha conductes intencionals i que pot fer alguns tipus d'imitació sempre i quan siguin visibles per a ell quan les reprodueixi.

5. Subestadi de 8 a 12 mesos, denominat “”Coordinació d'esquemes secundaris i aplicació dels mateixos a noves situacions.”
Aquest és important ja que és diferent al estadi anterior, aqui ja hi ha una intencionalitat per aconseguir un objectiu.
Cal dir, que pot reproduir moviments d'un model amb el seu cos.
És produiex el domini inicial de la casualitat i del temps.
El nen té més interès pels objectes en si i s'acomoda més als objectes.

6. Subestadi de 12 a 18 mesos.Reacció circular terciàrioa i descobriment de nosu mitjans per experimentació activa.
Té com caracteristica l'exploració i la recerca de la novetat com a tal.
L'assililació i l'acomodació estan clarament diferenciades
La imitació és fa sistemàtica i exacta.
L'infant descbreix les relacions que hi ha entre els objectes i ell mateix.
Progressos en la construcció de l'espai i en la casualitat.

7. Subestadi de 18 a 24 mesos): invenció de nous mitjans per combinació mental.

8. Joc simbòlic: apareix la imitació diferida, una imitació que és la representació del model absent.

9.Les conductes intel·ligents que impliquen representació mental, això és als 18-24 mesos.
10. La coordinació que mostra l'infant als 4 mesos entre visió i succió. L'infant obra la boca quan veu que la seva mare es descord


DE 2 A 6 ANYS: ESTADI PREOPERACIONAL

L'estadi preoperacional és caracteritza pel pas que ha de fer l'infant des de l'acció fins a l'operació.

Destacaré 5 aspectes que consiedro més importants:


Cinc característiques del pensament preoperatori:
  • El egocentrisme. És la dificultat de diferenciar el món interior i el exterior. L'infant està centrat en sí mateix.
  • Centració: Tendència de l'infant a seleccionar i tenir en compte un sol aspecte de la realitat.
  • Sincretisme: L'infant troba semblances o relacions entre objectes i situacions sense fer cap anàlisi prèvia.
  • Juxtaposició: Incapacitat de relacionar o ordenar d'una manera lògica els element que formen un tot.
  • Irreversivilitat: Incapacitat de realitzar una acció en els dos sentits del recorregut, ja que no pot comprendre que es tracta de la mateixa acció però al revés.

2. La representació. Es la substitució d'un objecte, persona, animal o situació per qualsevol cosa que ocupa el seu lloc.


3. Tres classes de representacions:
  • El senyal: el significat té una relació pròxima amb el significat. Ex: veiem fum i ho associem amb que hi ha foc.
  • El símbol: La relació no és tan pròxima però hi ha una semblança. Ex: quan imitem a una persona i ràpid sabem qui és.
  • El signe: No hi ha cap lligam. Ex: el llenguatge.

4. Subestadi que va de 2 a 4 anys: El pensament simbòlic i preconceptual, es caracteritza per :
  • Preconceptes: nocions que l'infant lliga a la utilització de les primeres paraules amb valor representatiu que adquireix.
  • Raonament: és el que vincula entre sí preconceptes, el seu raonament només té en compte la part del fet.

5. El subestadi que va de 4 a 7 anys.
Denominat el pensament intuïtiu: Augmenta la coordinació de les relacions representatives.
El raonament aconsegueix un progressiu grau de reversibilitat.

domingo, 3 de abril de 2011

Activitat_ 9 proposta en grup

ACTIVITAT 9 PROPOSTA EN GRUP

 
 
IMATGE 1
En la primera imatge podem observar un infant en un entorn pobre, el qual es troba descalç i amb una vestimenta precària.
Es troba recollint aigua tot sol, es capaç d'agafar el recipient amb una sola mà per tant podem dir que té la pinça fina assumida.
Es troba en equilibri estàtic.
En quant al to muscular, podem dir que el seu cos està en tensió ja que el recipient que aguantar s'està plenant d'aigua i per tant cada cop pesarà més.
En quant a la lateralitat podem observar que subjecta el recipient amb la mà dreta.
Per això creiem que, té uns tres anys i mig, tot i que no estem massa segures ja que la possible malnutrició del nen pot afectar notablement en el seu desenvolupament.
 
 
 
IMATGE 2
 
En la segona imatge podem observar a un nen jugant a blocs de construcció al carrer.
La postura que adopta és ajupit sobre els dos peus, l'esquena la maté recta, les cames flexionades, amb la mà dreta encaixant un bloc i la mà esquerra subjectant la torre per a que no caigui. Es pot observar que domina la pinça fina i suparior, també té adquirida la coordinació oculo-manual. Es pot dir que, s'aprecia hipertonia en les extremitats i que l'equilibri estàtic el te adquirit. Pel que fa a la lateralitat la mà dominant dirien que és la mà dreta.
Aquest infant pot tindre entre 18 i 24 mesos, basant-me, per   exemple, en l'activitat que està executant, encara que un nen amb 27 mesos comença a fer les torres de 8 encaixos.
 
 
IMATGE 3
 
A la foto podem veure un nen assentat al terra i mirant un conte, és mostra content .Està assentat i amb la mà dreta està assenyalant el dibuix del conte. El tronc i el cap el manté recte i mirant cap abaix, ja que està mirant el conte.
De l'equilibri podem dir que és estàtic i el té assolit, ja que és manté perfectament assentat.
La seva lateralitat encara no la té assolida però podem veure que li predomina la mà dreta.
La seva prensió podem dir que fa la pinça inferior i la superior la té assolida, podria agafar perfectament una joguina entre el polze i el menovell i podria agafar una joguina molt petita entre el polze i l'índex.

Creiem que té uns 10-12 mesos, ja que és pot aixecar sol i caminar.
 
 

viernes, 25 de marzo de 2011

Act_9 L'obervació tónico-postural

ACTIVITAT 9. L'OBSERVACIÓ TÓNICO- POSTURAL

 

IMATGE 1


A la imatge podem veure a una nena amb una bol a la mà, i sembla que el vol emplenar.
Podem veure que on viu l'infant el nivell econòmic es baix.
L'infant va a omplir el bol d'aigua a una font.
podem veure que la nena és manté perfectament dreta, sense ajuda de cap persona ni objecte, llavors podem dir que el seu equilibri, és estàtic ja el té assolit.
La lateralitat, encara no la té definida del tot, ja que no es defineix fins que siguin més grans, però podem veure que utilitza la mà dreta, que és amb la que subjecta el bol.
La prensió amb la pinça inferior i superior la té assolida. També podem observar que pot sostenir el bol sense que li caigui.
Crec que té uns 3 anys, ja que s'aguanta perfectament dreta, pot caminar, i agafar objectes amb facilitat amb la mà.


IMATGE 2:


A la imatge podem observar que el nen està jugant en un parc i és mostra content. La joguina que utilitza són peces de construcció.
El nen està acotxat i les dues mans les té ocupades, ja que està jugant amb les peces.
Podem dir que té assolida la prensió inferior i superior, ja que pot agafar la joguina amb tota la mà, i també si vol amb els dits.
El seu equilibri podem dir que és estàtic ja el té assolit, ja que és pot mantindre acotxat sense que és caigui cap als costats i tampoc s'agafa en cap lloc.
La lateralitat, encara no la té definida del tot, ja que no es defineix fins que siguin més grans, però tampoc podem veure quina mà utilitza més ja que en aquesta foto utilitza les dos.
Crec que el nen té uns 18 mesos, ja que camina, i és manté acotxat sense caure i no necessita ajuda.


 
IMATGE 3

A la foto podem veure un nen assentat al terra i mirant un conte, és mostra content .Està assentat i amb la mà dreta està assenyalant el dibuix del conte. El tronc i el cap el manté recte i mirant cap abaix, ja que està mirant el conte.
De l'equilibri podem dir que és estàtic i el té assolit, ja que és manté perfectament assentat.
La seva lateralitat encara no la té assolida però podem veure que li predomina la mà dreta.
La seva prensió podem dir que fa la pinça inferior i la superior la té assolida, podria agafar perfectament una joguina entre el polze i el menovell i podria agafar una joguina molt petita entre el polze i l'índex.
Crec que té uns 15 mesos, ja que és pot aixecar sol i caminar.

viernes, 11 de marzo de 2011

Activitats espai-temps video


LA PILOTA ROTANT

L'activitat per a un infant de 6 mesos per l'escola seria la següent:

Agafariem una pilota infable, per exemple de platja, i posaríam al infant damunt d'ella.
Colocarem al nen al costat de la pilota i des de l'altre costat i subjectant-lo molt bé, per a que no se caigui, el coloquem damunt de la pilota. Finalment li farem moviments: cap al davant, enrere, dreta, esquerra....
És a dir, treballarem el concepte d' equilibri i d'espai, ja que el nen començara a tenir noció de l'espai.

L'objectiu d'aquesta activitat és el següent:

- Percebre la noció de l'espai
BALANCEIG PER L'AIRE

L'activitat per a un infant de 6 mesos a casa seria la següent:

Agafariam a l'infant en braços, i l'elevariam una mica per l'aire, agafant-lo molt fort, per a que no caigui. A continuació el balancejariam d'un costat a l'altre.

L'objectiu d'aquesta activitat és el següent:

Aprendre a orientar-se en l'espai

sábado, 5 de marzo de 2011

act_8

En l'activitat 8 em mantenc amb el que he posat, ja que totes del meu grup mes o menys hem coincidit
amb les edats, per lo tant no he de canviar res, ho deixo igual.

viernes, 4 de marzo de 2011

Activitat_5


                                                   
                                      L’ESPAI

L’evolució de l’estructuració espacial es desenvolupa en quatre fases:

1. De 0 a 4 mesos : El nadó sembla que del món exterior tant sols tingui percepcions sensorials parcials, instantànies que no es diferencien. Aquests espais sensorials reposen sobre les pràctiques maternes:
L’espai visual correspon a les impressions visuals del moment. A partir del segon mes la cara humana es transforma en un objecte visual privilegiat que l’infant prefereix a qualsevol altre.
L’espai tàctil està constituït pels estímuls que el nadó rep a través de la pell quan toca i és tocat.
La boca amb l’experiència de la mamada és molt activa en la percepció de l’espai.
L’olfacte molt desenvolupat en el nadó li permet descobrir espais olfactius ja familiars.

2. De 4 mesos a 2 anys
L’evolució postura-motricitat que porta l’infant des de la posició estirada a la marxa autònoma, del reflex de graping a la coordinació viso-manual, participa en la construcció de l’espai.
Les percepcions que té l’infant de l’espai estan directament lligades a les seves pròpies
experiències, les manipulacions, les accions.
Entre els 4 i els 9 mesos es troba en l’estadi de la prensió de les coses vistes.
● La constància de les formes: cap als 7-8 mesos, l’infant reconeix el biberó fins i tot si aquest
es presenta girat del revés i tant sols pot veure una part de la tetina.
● La constància de les mides (s’inicia als 6 mesos aproximadament): És capaç de percebre la
mida d’un objecte igual, independentment de que el miri de lluny o de prop.

Cap als 9 mesos comença la constitució de la permanència de l’objecte: L’infant busca l’objecte que acaba de desaparèixer davant seu.
Als 18 o 24 mesos quan l’infant adquireix la representació del desplaçaments invisibles de l’objecte.
Entre els 9 i els 12 mesos el seu interès es centra en la trajectòria que segueixen els objectes que llença quan juga.

De 2 a 7 anys: És el pas de l’espai perceptiu a l’espai representatiu. L’infant descobreix l’espai establint relacions topològiques.
Després dels 7 anys.: L’infant accedeix a l’espai representatiu, deixarà de percebre l’espai en funció de la seva pròpia posició.


                                                               EL  TEMPS

L’espai i el temps constitueixen un tot indissociable que tant sols es pot aïllar mitjançant l’abstracció.
La vivència del temps està molt lligat a la vivència de l’espai, ja que el temps és la durada que separa dues percepcions espacials successives.
És un concepte molt abstracte, la construcció del temps no es percep pels sentits, no es veu ni es toca.
Tant sols es perceben els moviments, les accions, la velocitat, el ritme, els fets.
El temps és duració, ordre i successió de les coses, fets....

Per l’estructuració temporal és necesaria l’organització d’aquests tres aspectes. Com diu Fraisse , en la relació temporal es poden analitzar dos aspectes, el qualitatiu, i el quantitatiu.
L’estructuració temporal és l’organització que permet a l’ésser humà inscriure els seus actes, la seva vida, la seva història en un moviment continu segons les característiques següents:
- L’ordre i la successió
- La durada
- L’interval
-La rapidesa
- La periodicitat
- La irreversibilitat
- El ritme


L'estructuració del temps es realitza en tres nivells:
1. La fase sensoriomotora entre els 0 i 2 anys: El temps que passa fen alguna cosa, es el temps viscut

2. Fase representativa: passa del temps subjectiu al objectiu. És la capacitat d'organitzar i de representar les accions en un temps objectiu, per mitjà de senyals codificades. L'infant adquireix la capacitat d'estructurar objectivament el temps a partir dels 7 o 8 anys.
Entre els 2 i 7 anys es realitza el pas entre el temps viscut i el temps representat, i del temps subjectiu al objectiu.
2 anys:  saben la paraula “aviat”
3 anys: saben la paraula “demà”
4 anys: diferencien mati,migdia ,nit..
5-6 anys: organitzen les seves accions en un temps objectiu.

3. A partir dels 7 anys l'infant  es situa en el temps objectiu i organitza les accions en aquest  temps


miércoles, 2 de marzo de 2011

Activitat_8


                            ACTIVITAT 8 : OBSERVACIÓ TÓNICO-POSTURAL 

 
                           IMATGE 1

El nen es troba davant d’un ordinador, i sembla que estigui investigant sobre el que té al davant. Esta assegut sense recolzar-se en cap lloc. Crec que encara no camina però si es recolzés en algun lloc s’aguantaria tot sol, li faltaria poquet per caminar.
Se li veu content, i a l’hora de posar-lo sentat no es cau cap als costats, ja té equilibri , que el definiríem dinàmic. El cap el manté recte.
Pel que fa a la lateralitat encara no està definida, ja que fins als 7 anys no es sap, però encara i així podem dir que potser la mà que fa anar és la dreta.
Crec que ja pot fer la pinça inferior i superior. Domina la hipertonia.
Pel que fa al to podem dir que es el to definint.
Encara porta bolquer.

L’infant que apareix a la fotografia penso que té entre 9 – 11 mesos.


 
                                                                                                   IMATGE 2

La nena de la fotografia apareix acotxada observant l’herba, i ho fa ella sola, sense ajuda de ningú i sense recolzar-se a cap lloc.
Pel que fa al seu equilibri podem dir que és estàtic ja que es pot  aixecar i acotxar tota sola, camina sense l’ajuda de ningú.
Pel que fa a la prensió podrà fer la pinça inferior.
Una de les funcions del seu to muscular seria que és la base de l'equilibri, la evolució del seu to és ràpida i massiva.

Pel que fa a l’etapa del gargot és troba a l’etapa del gargot desordenat Crec que la nena té uns 12- 14 mesos. 










                          IMATGE 3

A la fotografia apareix un nen que està sentat molt concentrat dibuixant o pintant. El podem veure que no utilitza cap cadira amb respatller, la seva esquena es  manté recta i el cap també.
Pel que fa a l’equilibri podem dir que pot fer: caminar i asseure’s sol, cops de peu, flexionar les cames, pujar i baixar escales etc.
Si parlem de la seva prensió, podem dir, que pot fer la pinça inferior i la superior, ja que pot llençar objectes, cordar-se i descordar-se sabates i botons, vestir-se sol...
Del seu to muscular podem dir que l'infant podria relaxar voluntàriament la tensió muscular.
Pel que fa a l’etapa del gargot és troba a l’etapa preesquemàtica.
Aquest nen crec que pot tenir uns 4 anys.